Текст песни La catedral

Oh, com ressonen dolces veus a la catedral.
I s'amaguen entre altars aquestes veus angelicals.
L'elefant sagrat empaita els animals més petits que ell.
I els allargats símbols de cera es van desfent
entre els meus dits sense pell. Com podré saber si han passat pocs o molts anys.
Si el rellotge s'ha empassat les dotze hores i la terra s'ha
parat ?
D'una galàxia tan llunyana com el plor del fill diví,
els monstres de l'Apocalipsi m'han portat a casa meva
ses femelles a punt de parir. No volem orquídees no, que es marceixen amb el pas del
temps.
Sempre hi ha un punt on les orquídees són tan sols els
excrements d'un Déu.
Dins d'un confesionari buit, on en Rimbaud vetlla despert
Una muntanya inamovible com l'etern disposa els ulls al
plany
Quan aquí ja no hi quedi res. Les campanes toquen soles dalt del campanar.
Quan els sàtirs i les nimfes embriagades, ballen junts a la
gran nau.
Una legió de mals esperits, dimonis vells i borinots
desfilen davant del Rei d'Ors del País Mort i un núvol
plora
formigues i moscallons. La catedral és edifici singular.
De somni i fang l'han construïda.
I els finestral gòtics d'antany, vidre cremat,
són portes d'or a una altra vida. De les coves subterrànies de l'Antiguitat, han tornat elsJaume Sisa - La catedral - http://ru.motolyrics.com/jaume-sisa/la-catedral-lyrics.html
constructors
d'aquest temple que l'història ha conservat sota la llum
del primer sol.
Un fum espès esquerda l'ou d'un univers desintegrat.
I els vents caòtics han format un espiral al seu voltant
que no para mai de rodar. Les agulles de la torre punxen cels sense beneïr.
Allà on les dees i les verges ja no hi viuen, el paradís
s'ha comprimit.
Jo aquí espero veure-hi nèixer un riu d'aigües de foc.
Un riu ple d'ànimes i cossos del primers cultivadors
d'aquest ordre que avui ja és mort. Barques, piràmides i esfinxs del Mar Roig quan és obert
són avui presents a la crucifixió de l'ídol emplomat d'acer.
Ferrocarrils de Montserrat i monestirs immemorials
convoquen frares enterrats sota el gresol que algú ha
omplert
amb un líquid que és un metall. Són els creadors de llum vital que dinamiten els museus.
Són aquells que sense orelles ens escolten les converses
sota veu.
També hi ha els vigilants de la presó del temps que ens
lliguen les mans.
Els sentinelles i els guardians d'un món secret d'homes
al·lucinats
que mai no han estat malalts. La catedral és edifici singular.
Una drecera vers la nit.
I els finestrals gòtics d'antany, vidre cremat
són portes d'or a l'infinit.